23 de novembre a les 17.00 
Conferència del Cicle universitari  “Música com l’art interdisciplinari”

MÚSICA I TEATRE EN L’OBRA DE MARIANO ANDREU

Associació cultural russo-catalana “Sodruzhestvo” i Acadèmia Russa de Música de Barcelona (C/Còrsega 168-170 baixos)

Conferència a càrrec d’Esther García Portugués, doctora en Història de l’art i Crític d’Art (ACCA y AICA). Presidenta de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica, Art i Societat (Emblecat).

Mariano Andreu va ser pintor, dibuixant, esmaltador, escultor i escenògraf. Molt aviat es va instal·lar a París, un jove a la recerca de novetats a la capital de finals de Segle, pintant, en aquests bohemis començaments, natures mortes i retrats femenins. No va tardar en poder-se guanyar la vida com a il·lustrador de revistes molt diverses i dominant varies tècniques de gravat com el boix, l’aiguafort, el buril o la litografia, sense deixar apartada la seva tasca com a esmaltador, aplicant polits i esmalts a l’orfebreria i a la joieria.

Com a escenògraf va triomfar en els escenaris de París i Londres (en els festivals de Stratford-on-Avon que commemoraven les obres de Shakespeare) col·laborant amb Glinka, Fokin, Giradoux…

Amb Néstor Martín Fernández de la Torre, l’anomenat últim pintor simbolista, va formar un petit grup d’artistes d’esteticisme ambigu i refinat, i del que formaven part, també, Ismael Smith i Laura Albéniz (filla del compositor Isaac Albéniz).

Junts van protagonitzar una única exposició celebrada al 1911 a la galeria de Fayans Català, on Andreu va presentar, a més de dibuixos i pintures variades, un relleu amb tres figures recobertes d’esmalts sota el títol L’orb. Al 1916 va participar a l’exposició del Saló de les Arts i els Artistes de Barcelona, amb un retrat de la seva dona al guasch, i al 1934 va exposar una individual en la cèlebre Sala Parès de la ciutat Comtal

La història de l’art posseeix nombrosos estudis sobre la bona harmonia entre les diferents disciplines artístiques. La intervenció de Mariano Andreu en creacions musicals i teatrals, així com en la seva pròpia vida gracies als vincles que va establir amb música i actors, corroboren aquesta bona sintonia.

La sensibilitat d’Andreu per la música ens introduirà a la relació de l’artista amb aquesta i músics com, per exemple, els compositors Albéniz, Granados i Mompou. Coneixerem la seva participació en les escenografies de ballet Monte Carlo i els seus vincles amb E. Halffter, K. Alanova, Solidor, Massine, l’Argentina… i en obres teatrals i cinematogràfiques, relacionant-se amb figures tant importants com John Gielgud, Olivia de Havilland, entre d’altres.

 

El món tan particular de l’artista es veurà afectat per la II Guerra Mundial, esdevenint, la música i el teatre, el refugi d’Andreu. També, les seves composicions presenten escenes musicals i natures mortes amb instruments com a signe de la permanència d’un passat que tem a perdre.