El llegat de Vagánova, Rajmáninov o Stanislavski en terra càlida

El dos de febrer del 2013, a l’Espai Cultural Pere Pruna (Centre cívic de Sarrià-Sant Gervasi), va tenir lloc la inauguració de l’associació cultural russo-catalana “Sodruzhestvo” (Amistat). La periodista de “Rusia hoy”, Maite Montroi, va tenir prèviament al acte una reunió amb la presidenta de l’Associació, Marina Sayfúllina. Arrel d’aquesta reunió, van realitzar el següent article:

El llegat de Vagánova, Rajmáninov o Stanislavski en terra càlida

La siberiana Marina Sayfúllina, a més de tenir un extens currículum com a pianista i musicòloga, és la presidenta de Sodruzhestvo, una associació que s’acaba de presentar a Barcelona. L’entitat reuneix a músics, ballarins, pintors i altres artistes de prestigi, molts procedents de Rússia i de països de l’antiga URSS, que viuen a Catalunya i que tenen un interès comú: la difusió de les dos cultures que respiren, la russa i la catalana. Marina Sayfúllina, ha explicat a Rusia hoy, tots els detalls d’aquest ambiciós projecte, que ha començat amb la seva innauguracióde la escola infantil Domisolca del Centre Rus d’Educació Artística.

Danil Sayfullin (baríton), Rosa Maria Ribas (soprano)

Músics, ballarins i altres artistes de prestigi residents a Catalunya, s’impliquen en un ambiciós projecte de difusió de la cultura russa. Font: Maite Montroi.

Per què Sodrúzhestvo?

“Sodrúzhestvo” significa amistat entre dos pobles, en aquest cas entre Rússia i Catalunya i també significa unió, unió de les arts. Reunim gent de professions artístiques d’origen rus i de l’antiga Unió Soviètica: músics, pintors, ballarins, actors professionals que viuen a Catalunya. Però també persones d’altres nacionalitats que estan interessades en la cultura russa i en els mètodes d’educació artística russa, encara que l’associació també està oberta a amateurs.

Quin és l’objectiu de l’associació?

L’objectiu és, d’una banda, promocionar la cultura russa a Catalunya i d’altre banda, ajudar a promocionar la cultura catalana i espanyola a Rússia.
En què es distingeix Sodruzhestvo de les moltes associacions culturals russes que ja existeixen a Catalunya i Espanya?
Som professionals del art. Tots els músics que estan o col•laboren amb l’associació, tenen formació superior de conservatoris de Rússia o de països de l’antiga URSS, com Armènia, Moldavia, Georgia, Ucraïna, … i també hi ha del Conservatori del Liceu de Barcelona. En quant als ballarins, tenen formació de l’Acadèmia Vagánova de Sant Petersburgo. Els pintors també tenen formació d’acadèmies d’art de Moscú, Sant Petersburgo, etc.

Quines activitats tenen previstes?

Volem fer exposicions, concerts, festivals, concursos, classes magistrals de professors reconeguts de diferents disciplines… També crearem un Centre Rus d’Educació Artística, CREA Barcelona. Això inclou l’escola d’educació artística infantil, que ja està en marxa, però CREA Barcelona va més enllà. Inclourà un estudi d’art, un estudi de coreografia clàssica i balls de saló.

Veig que és molt interdisciplinari…

Així és. Afortunadament a Catalunya viu gent representat de professions creatives d’origen rus d’un nivell molt alt. Per exemple, la nostra professora de balls de saló, María Lariónova, és campiona d’Espanya de la seva especialitat. Russa i campiona d’Espanya. És guanyadora de múltiples campionats. Ella serà la directora del nostre estudi de balls de saló.
També col•laborarà amb nosaltres Victoria Krachún, professora de coreografia clàssica. Ja té el seu ballet infantil rus de Barcelona i està fent un molt bon treball des de fa 4 anys. Treballa amb el mètode tradicional rus, el conegut com mètode Vagánova.

El mètode Vagànova es podria dir què és internacional, com el Stanisklavski en interpretació…
Rebo molts currículums de ballarines espanyoles, argentines…moltes d’Amèrica Llatina, que diuen que van estudiar segons el mètode Vagánova, què és mundialment conegut. Però una cosa es que una argentina t’ensenyi el mètode Vagánova i l’altre és què ho faci una russa. Això es porta a l’ànim

Gleb Stepanov ( Violoncel), Eugenia Antonova( piano). Font: Maite Montroi

És el mateix que un músic espanyol, pot tocar perfectament Rajmáninov o Txaikovski, però no és el mateix si ho toca un rus. De la mateixa manera que nosaltres, que per molt que ens empenyem, no podem interpretar el flamenc o la música clàssica espanyola de la manera que ho fan els espanyols.

I a més llarg termini?

Volem obrir una acadèmia russa de música, que la dirigirà el nostre vicepresident, pianista i cantant, Danil Sayfullin, sota l’assessorament del famós professor Stanislav Pochekin, què és catedràtic de piano del Conservatori de Liceu. També ens assessorarà Svetlana Nesterenko, professora de l’Acadèmia Internacional de cant del teatre Bolshói de Moscú. És una famosíssima professora que té alumnes guanyadors de concursos internacionals i de premis Grammy.

Quin recolzament econòmic tenen?

S’ha de tenir en compte què l’associació és una entitat sense ànim de lucre. A més de les aportacions dels socis, tenim previst col·laborar amb diferents fundacions públiques i privades de Rússia i d’Espanya. Per exemple, col•laborarem amb la fundació estatal “El Mundo Ruso”, que es dedica a recolzar les iniciatives de difusió de la cultura russa a l’estranger. També organitzarem un Consell de Patrocinadors. Algunes empreses, bàsicament russes, ja han mostrat el seu interès.

Ja m’imaginava que els diners sortirien de Rússia…

Afortunadament, a Rússia ara tenim una molt bona situació econòmica. Hi ha diners, tant en l’àmbit públic com en el privat i hi ha interès en invertir-los en cultura.
Però a més a més, els socis som conscients de que molts projectes els farem de manera altruista.

Com es valora la cultura russa aquí?

Molt bé. Jo dono moltes conferències sobre la cultura russa i la sala sempre està plena. Hi ha molta gent interessada, no només en la cultura artística russa, també en el idioma. A les escoles d’idiomes, em consta que hi ha una llarga llista d’espera per poder estudiar rus. I quan dono classes a la Universitat de Barcelona o en el Conservatori de Liceu, els estudiants no són russos, són catalans i estan molt interessats.

I a la inversa? Promocionar en el país més gran del món als representats d’una petita cultura com la catalana serà difícil…

Jo coneixia a molts músics catalans quan vivia a Rússia i com a directora artística de la Filharmònica Estatal de Toms, vaig ajudar a organitzar concerts a Rússia de molts d’ells. Ara mantinc aquests contactes amb orquestres, entitats de promoció cultural i intentarem ajudar a músics, pintors, escriptors i ballarins d’aquí a participar en concursos, concerts i festivals. També als científics, musicòlegs, historiadors del art a participar a congressos i conferències organitzats per les Universitats russes.